Skip to content Skip to main navigation Skip to footer

La vall d’Èvol és poblada de records de bruixes.

«  Nascuda el 1918, sempre he viscut a Èvol. Me recordi molt bé dels plors del meu germà petit les nits de plena lluna, quan la bruixa del poble s’enlairava cap a la Molina, al Mont Coronat, al lloc dit la Cadira de les bruixes. Se’l podia pas consolar i el meu avi, nascut el 1850, el padrí vell, deia que la nostra casa era embruixada. »

« La bruixatirava males sorts al bestiar i el feia morir, per exemple acariciava un porc o un xai d’una certa manera dient « que és bonic – que és guapo », l’endemà, la bèstia era morta ; de cops tot el ramat s’inflava i se moria, la bruixa havia passar per allí.

Se sentia dir al vespre, a la vetllada, que un fill d’agricultor, a l’estable, veient un ocell descansant sobre una vaca, li donà un cop de bastó i li trencà l’ala. L’endemà, va veure la seva mare amb l’espatlla trencada. Era ella, la bruixa, que sabia se transformar en bèstia. »

El Gorg Negre amaga llegendes d’encantades

Una llegenda conta que un pastor mort de gana provocà una terrible tempesta pescant una de les truites d’or del llac, abans que una bruixa li demani d’anar a robar el batedor d’or de les encantades.

El 1897, Jaume Masso i Torrents va escriute un drama líric, inspirat en una llegenda que un pastor li havia contat, no gaire lluny del llac. Musicat per Enric Morera, l’opera La Fada posa en escena les encantades, el fill del senyor de Paracolls i la filla del senyor d’Èvol.