Skip to content Skip to main navigation Skip to footer

Oleta i Èvol, terra de tradicions

Cortal d’en Camel                                                                          Patrimoni vernacular

Els ramats d’Èvol

La cria d’ovins era, a Èvol, clarament superior a la cria de bovins : abans de la Primera guerra mundial, la vall sustentava fins a 2000 ovins i només 150 bovins. Cada família tenia un ramat d’unes cinquanta fedes i dues a sis vaques.

El poble era especialitzat en la venda de joves moltons : les borrecs de vuit mesos a un any eren venuts a les fires de tardor, quan baixaven de la muntanya. 

La vida pastoral

Aquesta ramaderia descansava sobre una organització col·lectiva. Els ramats eren reagrupats i pasturaven les diverses terres de la vall segons els períodes. El camí ramader és el camí de transhumància, que permetia als ramats anar de Tuïr d’Èvol a la Molina.

A la primavera els ramats pasturaven al voltant dels cortals. Del 1er de juny al 30 de setembre un vaquer guardava la vacada, és a dir el conjunt de les vaques del poble, a la devesa (comunal reservat a la pastura) de la Valleta, entre el refugi de la Molina i el Gorg Negre.

A mitjan juny els ramats eren en altitud : les vaques pasturaven l’herba del Pla de la Valleta, els ovins seguien els sotaboscos i els pendents més escarpats.

El dia de la Sant Joan se desenvolupava la processó al Gorg Negre. « El capellà exorcitzava les aigües i la muntanya… i feia fora el dimoni present al Bacdels Pudents, al Gorg on prenia l’aparença d’un marrà negre. Després beneïa pastors i ramats ».

Al setembre les vaques baixaven progressivament fins al poble, seguides pels ovins.

« A la primavera, la guàrdia dels ramats era confiada a tres propietaris, que es posaven d’acord entre ells i amb els pastors, gairebé tots nascuts a Èvol. Cada família tenia dos o tres cortals a diferents altituds : a l’hivern, prop del poble, i prop del bosc fins a més de 2000 metres d’altitud. A l’estiu el bestiar era reagrupat de la Molina al Gorg Negre i dins el bosc; a l’octubre, se baixava a mitja vall, per Tots Sants als Llosers, i retorn al voltant del poble per la Sant Andreu » Jean Mauri, 28 de gener del 1972, recollit per Joan BecatFont : Revista Conflent n°67, 1974. La vallée d’Evol, vivre en Haut Conflent, Jean Bécat