Evol la medieval
Evol la medieval
A la sallida d’Oleta, la ruta puja amb revolts fins a Èvol. La sorpresa rau allevontes dins la unitat de les construccions d’aquest antic poble medieval (primera menció el 957) avui classificat entre els « Plus beaux villages de France », o sigui els més bonics pobles de França. Les parets de les cases són d’esquistos, les pedres endreçades les unes sobre les altres, els terrats amb lloses d’un esquist local. Les cases s’allarguen en una faixa al llarg de la ruta, sota l’església de Sant Andreu, classificada en els Monuments Històrics des del 1943. Els carrers són estrets, de vegades amb graons. A l’entrada del poble s’ha conservat un rentador. Èvol en compta tres en total. L’aigua no falta. Un petit rec travessa el poble i el bressola amb el seu cant.
Víctima com tants altres pobles de l’èxode Èvol, que comptava amb prop de 420 habitants en 1851, ha vist la seva població disminuir. Avui els seus quaranta residents fan viure el veïnat.
L’antiga escola del poble va ser transformada en sala d’exposició consagrada a l’escriptor Ludovic Massé, nascut a Èvol el 1900. Aquest lloc presenta també eines agrícoles de l’inici del segle XX.
Les cases han estat renovades, respectant les construccions d’abans, parets d’esquistos i terrats de llosesd’Èvol. El caràcter del poble ha estat conservat. Els seus forns de pa desbordant de les parets porten encara el testimoniatge de la vida rural dels inicis del segle XX.
« A Èvol, hi ha dues menes delloses sobre el camí ramader. Al Pont de la Llosa, és molt dura. Si feu un terrat amb ella, en teniu per la vida. Més amunt, la del Roc dels Moros és més tendra. He treballat amb lloses d’altres llocs, mes cap no tenia la qualitat de la d’Èvol. Era la millor.
Quan se treuen lloses, cal anar en compte de no fer-ho de qualsevol manera, car tot se recupera. Par exemple, dels petits trossos nos en servim per tapar el forats dins les parets. »
Jacky Léal, 2017